Gerhard Meier

(Niederbipp, 1917 – Langenthal, 2008) Poeta i dissenyador industrial, ofici que no abandonà fins 1971, publicà el seu primer poemari el 1964. Adquirí certa notorietat quan Peter Handke li cedí la meitat de la dotació del premi Kafka, que rebé el 1979. Hom ha comparat el seu estil amb el de Robert Walser o Adalbert Stifter; caldria afegir-hi, però, altres autors arrelats a un ambient provincià que transcendeixen amb lleugeresa enganyosa, com és ara Julien Gracq, Blai Bonet o Fredrik Sjöberg (aquests dos, publicats per P&P). El cineasta Friedrich Kappeler li dedicà dos documentals: Die Ballade vom Schreiben (La balada de l’escriptura, 1995) i Das Wolkenschattenboot (La nau d’ombra de núvol, 2007). Després de dos poemaris i dos volums de proses breus, publicà obres més llargues com ara Der Besuch (La visita, 1976) i, finalment, quatre llibres que descriuen sengles trobades de dos vells amics, Baur i Bindschädler a indrets diversos, inclosa la fictícia Amrain. P&P començarà editant Terra dels vents (Land der Winde); els altres títols d’aquesta sèrie són Toteninsel (Illa dels Morts, 1979), Borodino (1982) i Die Ballade vom Schneien (Balada de la neu que cau, 1985).

Llibres:

Terra dels Vents